El 1958, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la fisioteràpia com “la ciència del tractament amb mitjans físics, exercici terapèutic, massoteràpia i electroteràpia. A més, la fisioteràpia fa proves elèctriques i manuals per determinar el valor de l’afectació i la força muscular; proves per determinar les capacitats funcionals, l’amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, i també defineix ajudes diagnòstiques per al control de l’evolució”.

D’altra banda, el 1967, la Confederació Mundial per la Fisioteràpia (WCPT) defineix la Fisioteràpia des de dos punts de vista.

_MG_0042Des de l’aspecte relacional, en referència a altres professions sanitàries, com “un dels pilars bàsics de la terapèutica que té la Medicina per curar, prevenir i readaptar els pacients; aquests pilars estan constituïts per la Farmacologia, la Cirurgia, la Psicoteràpia i la Fisioteràpia”.

I des de l’aspecte propi, com “art i ciència del tractament físic, és a dir, el conjunt de tècniques que, mitjançant l’aplicació d’agents físics, curen, prevenen, recuperen i readapten els pacients susceptibles de rebre tractament físic”.

En l’àmbit de la fisioteràpia, la Teràpia Manual Ortopèdica (OMT) és una especialització pròpia d’aquest professional sanitari, antigament diplomat i recentment amb un grau universitari

_MG_0086

Aquesta especialització aporta l’exploració, el diagnòstic i el tractament conservador del dolor i d’altres símptomes de disfunció neural, muscular i articular en la columna i en les extremitats, amb el suport dels avanços basats en la investigació de l’evidència biomecànica, anatòmica, fisiològica i clínica, que se sustenta en un examen ampli del sistema neuromuscular i articular.

_MG_0041El concepte Kaltenborn-Evjenth és un sistema de Fisioteràpia Manual derivat de la medicina de l’esport, de la fisioteràpia tradicional, de l’osteopatia, de la quiropràxia i de la medicina ortopèdica. La formació compleix els estàndards de formació regulats per la IFOMT (Federació Internacional de Terapeutes Manuals), que forma un subgrup de la WCPT (Confederació Mundial de Fisioteràpia).

El mètode aporta les eines necessàries per fer una valoració estructurada del pacient des d’un punt de vista biomecànic i per crear l’estratègia de tractament més adequada per a cada cas amb tècniques articulars (tracció, lliscaments, mobilització i manipulació), tècniques musculars (estiraments, enfortiment, coordinació), i també amb exercicis que el pacient pot fer a casa (automobilització, autoestiraments, autoestabilització) i mobilització del teixit neural.

_MG_0037

Segons aquesta valoració, el fisioterapeuta OMT té un ventall ampli d’eines, de manuals i d’instrumentals perquè el tractament siga més eficaç a favor del pacient.

 

  • Tècniques articulars (Teràpia Manual Ortopèdica)
  • Tècniques musculars (fibròlisi diacutània, teràpia miofascial, punció seca).
  • Sistema nerviós (neurodinàmica).
  • Entrenament (exercici mèdic terapèutic, Rehab. Gimnàstica hipopressiva).Técnicas articulares (Terapia manual ortopédica).

Amb tot aquest arsenal, el fisioterapeuta OMT pot recuperar i millorar la funció corporal de les persones, amb el menor perjudici i el màxim benefici. En definitiva, és la persona més adequada per tractar de millorar les disfuncions que es poden presentar en el sistema musculoesquelètic, en el tronc i en les extremitats la ATM, en el sòl pelvià i també en el sistema cardiorespiratori de manera conservadora d’acord amb el medi ambient i facilitant la sostenibilitat. També és un suport fonamental per millorar el gest i el rendiment esportius i assegurar un nivell de salut adequat.

Méss informació en: http://www.omtspain.es/omt/