La fibròlisis diacutània és el mètode propi de la fisioteràpia per el tractament de les àlgies mecàniques de l’aparell locomotor gràcies a la destrucció d’adherències i corpuscles irritatius inter-aponeuròtics o mio-aponeuròtics mitjançant uns “ganxos” aplicats sobre la pell.

L’iniciador del mètode va ser Kurt Ekman, fisioterapeuta suec que va col·laborar en el servei londinenc de James Cyriax durant els anys que van seguir la Segona Guerra Mundial, com una evolució del seu massatge transvers profund. Ekman es va adonar que amb la mera fricció digital, moltes vegades no s’arribava en profunditat i precisió a tractar determinats plànols tissulars del cos humà, la qual cosa el va portar a la creació d’un determinat material que s’ajustara més a les necessitats que li exigia la clínica.

Actualment la tècnica es realitza amb uns ganxos (crochet) que actualment es fabriquen d’acer inoxidable, encara que en els seus inicis es va experimentar amb instrumentals d’os, llautó o fusta. Cada ganxo presenta una curvatura diferent que permet abastir els múltiples relleus anatòmics que s’interposen entre la pell i l’estructura a “ganxejar”.

Els efectes del “crochetage” són:

  • Mecànics: desfan adherències fibroses i/o corpuscles fibrosos produïts per dipòsits úrics o càlcics que es localitzen preferentment allí on existeixen estancaments venosos o periarticulars. La finalitat de la seua fibròlisi (“trencament”) és permetre l’augment del moviment dels diferents plànols tissulars
  • Circulatoris: mitjançant alliberament d’histamina
  • Reflex: per inhibició de punts reflexos (Knapp, Jones…)

Indicacions:

  • Tractament d’adherències consecutives a un traumatisme o a una intervenció quirúrgica
  • Tractament de les àlgies inflamatòries, o no, de l’aparell locomotor: miositis, tendinitis, lumbàlgies, pubàlgies, tortícolis, fascitis plantar, síndrome del muscle dolorós
  • Tractament de neuràlgies consecutives a una irritació mecànica dels nervis perifèrics: occipitàlgia d’Arnold, ciatàlgia, neuràlgia cèrvic-braquial i intercostal
  • Tractament de les síndromes tròfiques dels membres: algoneurodistròfia, túnel carpià, síndromes compartimentals

Si bé el mètode d’Ekman va començar com una evolució purament mecànica i local del massatge de Cyriax, hui en dia els seus deixebles ho han desenvolupat fins fer de la fibròlisi no tant un concepte purament terapèutic sinó també de diagnòstic, en estudiar científicament i en profunditat la relació de les fàscies i l’equilibri muscular agonista-antagonista, així com la seua relació amb la mobilitat de les articulacions i el sistema propiceptiu (sistema nerviós). Sobre la base d’aquestes troballes, s’han desenvolupat diversos circuits o rutes específiques de “ganxeig” sobre els diferents segments corporals en funció d’una valoració i diagnòstic tissular del malalt. La fibròlisi diacutània és hui, doncs, un concepte de tractament no solament local, sinó també de tipus global.